Com saber si un joc és original: reproduccions, repros i precintes falsos

Una reproducció o «repro» és una còpia que no ha fabricat l'editor original: un cartutx amb una placa genèrica i la ROM gravada, un disc gravat o una caixa i un manual impresos a partir d'escanejos.

No totes es venen amb engany. Hi ha qui compra una caixa reproduïda per completar un cartutx solt, o un cartutx reproduït d'un joc que no va sortir mai a la seva regió, sabent què compra. El problema apareix quan la reproducció s'anuncia com a original: el preu d'un original rar pot ser desenes de vegades el d'una repro.

Els objectius més habituals són els jocs cars de cartutx (Super Nintendo, Nintendo 64, Game Boy, Game Boy Advance) i els de Pokémon de qualsevol portàtil de Nintendo.

L'etiqueta

Compara-la amb una foto d'una còpia original de la mateixa edició. A les reproduccions hi sol haver colors més saturats o més apagats, text menys nítid (de vegades es veuen els píxels de l'escaneig), una brillantor diferent o vores mal retallades. Una etiqueta nova i perfecta en un cartutx de trenta anys amb la carcassa ratllada també és sospitosa.

La carcassa

Els cartutxos originals de Nintendo porten el logotip i textos emmotllats al plàstic de la part del darrere, amb un acabat i un color concrets per a cada consola. Les carcasses noves solen tenir el plàstic d'un altre to, rebaves a les juntes o els textos menys marcats.

Els cargols

Els cartutxos originals de NES, Super Nintendo, Nintendo 64 o Mega Drive es tanquen amb cargols de seguretat, no amb cargols d'estrella corrents. Un cargol d'estrella no prova que sigui fals (algú el pot haver canviat), però sí que s'ha obert i que val la pena revisar-ne l'interior.

La placa

És la prova definitiva si pots veure fotos de l'interior. Una placa original porta impresos el nom del fabricant, codis de referència i una data, i els xips tenen les seves pròpies marques. Les reproduccions solen fer servir plaques genèriques, xips de memòria flash moderns o soldadures manuals evidents. En jocs que desen la partida amb pila, mira també com està muntada.

Jocs que no van sortir mai en PAL

Si un joc no va tenir edició europea, qualsevol còpia «PAL» és una reproducció. A la Super Nintendo és el cas d'EarthBound, Chrono Trigger, Super Mario RPG o Final Fantasy VI. Abans de pagar, comprova en quines regions es va publicar.

• Color de la cara de dades. Els discos originals de la primera PlayStation tenen la cara de dades negra. Un CD gravat es veu verdós, blavós o daurat. A la PlayStation 2, els jocs en CD tenen la cara de dades blavosa i els de DVD, platejada.
• L'anell interior. Els discos premsats a fàbrica porten gravats al voltant del forat central el codi del producte i codis de fabricació (des de mitjan anys noranta, els anomenats codis SID de la IFPI). Un disc gravat a casa no en té.
• Dreamcast. Els originals fan servir GD-ROM, que mostra a simple vista dues zones separades per un anell. Un CD-R gravat no té aquesta separació.
• La serigrafia. Als originals és nítida i amb colors plans. Un adhesiu enganxat sobre el disc o una impressió borrosa són mal senyal.

Les caixes i les caràtules reproduïdes s'imprimeixen a partir d'escanejos, de manera que la fallada més comuna és la nitidesa: textos petits borrosos a la contraportada, logotips amb dents de serra, colors que no coincideixen amb els d'una altra còpia.

• Paper i cartró. El de les reproduccions sol ser més prim, més brillant o d'un altre gramatge. A les caixes de cartró de Super Nintendo, Nintendo 64 o Game Boy, fixa't en els plecs i en l'interior: l'original té un acabat concret per dins.
• Manuals. Compta les pàgines, revisa les grapes i el tall. Un manual de poques pàgines imprès en paper fotogràfic o amb marges irregulars no és de fàbrica.
• Idioma. Un joc «PAL Espanya» amb el manual o la caràtula en un idioma que no correspon pot ser un muntatge. Ho expliquem a què és el PAL Espanya.

Un joc precintat val molt més que un d'obert, i per això existeix el reprecintat: obrir una còpia (o muntar-ne una amb peces soltes) i tancar-la amb plàstic retràctil per vendre-la com a nova.

La Y-fold és un plec en forma de Y que deixaven algunes màquines de precintar de fàbrica als extrems de la caixa. S'associa sobretot a jocs del mercat nord-americà i per això se cita tant. Cal fer-la servir amb prudència:

• Molts precintes de fàbrica, sobretot europeus, no tenen Y-fold, i això no els fa falsos.
• Una Y-fold es pot imitar, així que la seva presència tampoc no garanteix res.

El que sí que sol delatar un reprecintat: plàstic massa gruixut o amb arrugues irregulars, costures cremades o desiguals, el plàstic fluix a les cantonades o un precinte que no s'assembla al d'altres còpies de la mateixa edició i país. Davant d'una peça cara, l'opció més segura és comparar-la amb fotos de còpies graduades, o recórrer a la graduació.

1. Comprova que el joc va sortir a la regió que diu l'anunci.
2. Demana fotos de l'etiqueta de prop, de la part del darrere del cartutx i, si és car, de l'interior.
3. En discos, demana una foto de la cara de dades i una altra de l'anell interior.
4. Compara la caixa, el manual i la caràtula amb fotos d'una còpia original de la mateixa edició.
5. Desconfia d'un preu molt per sota del normal per a un joc conegut per car.

La guia comprar de segona mà sense que t'estafin amplia quines fotos cal demanar i com pagar.