Estats de conservació i com guardar la teva col·lecció de videojocs

Cada venedor fa servir les seves paraules. Per al teu inventari convé una escala fixa i aplicar-la igual a tot:

A part de l'estat, apunta què inclou la còpia (solt, amb caixa, complet) i qualsevol detall que la distingeixi: un nom escrit al manual, un adhesiu de preu, la pila canviada. Al blog expliquem què cal mirar en cada peça a l'hora de descriure-la.

La radiació ultraviolada del sol destenyeix les tintes i engroeix els plàstics. El primer que se'n ressent són els lloms, que és justament el que queda a la vista en una prestatgeria. La llum indirecta també fa mal: només triga més.

• Col·loca les prestatgeries lluny de les finestres o protegeix l'habitació amb cortines opaques a les hores de sol.
• Les vitrines amb el llum encès tot el dia acumulen hores d'exposició. Si en fas servir una, encén-la quan la miris, i millor amb LED, que gairebé no emet ultraviolat.
• El que no consultes sovint està millor en caixes tancades.

El paper i el cartró absorbeixen humitat: s'ondulen, s'enganxen i hi poden aparèixer taques. La calor estova els plàstics i deforma les caixes. El que fa més mal són els canvis bruscos.

• Guarda els jocs en una habitació de casa, no en un traster, un garatge o unes golfes que a l'estiu es converteixen en un forn.
• Busca una humitat estable i moderada, sense extrems. Si la zona és humida, un higròmetre barat i unes bossetes de gel de sílice dins de les caixes d'emmagatzematge ajuden molt; canvia-les o regenera-les quan se saturin.
• Mai directament a terra ni contra una paret exterior, que és on es condensa la humitat.

Els protectors transparents eviten cops a les cantonades, fregaments i pols, i a les caixes de cartró són gairebé obligatoris.

• Material. Busca protectors de PET (polièster) o polipropilè. Evita el PVC per guardar a llarg termini: amb el temps pot alliberar substàncies que malmeten el paper i les tintes.
• Gruix. Per a caixes de cartró de Super Nintendo, Nintendo 64 o Game Boy, un protector rígid evita que s'aixafin. Per a caixes de plàstic n'hi ha prou amb un de més prim contra els fregaments.
• Mida. Que ajusti sense estrènyer. Un protector massa just deforma la caixa; un de massa gran la deixa moure's i picar per dins.
• Precintats. Un protector és la millor defensa del plàstic original, que s'esquinça amb els cops i, un cop trencat, ja no compta com a precinte.

• En vertical, com els llibres. Apilats en horitzontal, els de sota carreguen el pes de tots els altres i acaben enfonsats.
• Ni estrets ni solts. Un suport de llibres al final de cada fila evita que s'inclinin sense haver-los de forçar.
• Els manuals dins de la seva caixa, però sense doblegar-los perquè hi càpiguen. A les caixes de cartró, sense res al damunt que les premi.
• Sense gomes ni adhesius. Les gomes elàstiques es descomponen i deixen marca; els adhesius nous deixen cola. Per arrencar etiquetes de preu antigues, vés amb compte: fregar o fer servir dissolvents pot endur-se la tinta de la caixa.

Cartutxos

• Molts cartutxos desen la partida en una memòria alimentada per una pila de botó. Aquestes piles s'esgoten amb els anys i, amb elles, les partides. Canviar-la obliga a obrir el cartutx i soldar; si no en saps, encarrega-ho.
• Neteja els contactes amb un bastonet de cotó i alcohol isopropílic, i deixa'ls assecar abans d'inserir el cartutx. Bufar dins del cartutx hi deixa humitat i, a la llarga, afavoreix la corrosió.

Discos

• Guarda'ls a la seva caixa, agafa'ls per la vora i pel forat central i no els deixis damunt la taula de cap per avall.
• Per netejar-los, un drap de microfibra en línia recta des del centre cap a fora, mai en cercles.
• Els discos també es degraden amb el temps, sobretot amb calor i humitat. Una revisió de tant en tant permet detectar problemes aviat.

Si vols un repàs més pràctic, al blog tenim com guardar jocs físics pas a pas.